L’advocada intervé a la III Escola Feminista d’Ontinyent en una ponència on s’exposa l’explotació que amaga el negoci dels ventres de lloguer
«Els ventres de lloguer esclavitzen a les dones i converteixen als xiquets en objectes». Així de categòrica i directa es mostrava l’advocada experta en Drets Humans, Núria González, durant la seua ponència inclosa en la III Escola Feminista d’Ontinyent, el cicle de ponències organitzat per la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de la ciutat.
La ponència servia en paraules de la regidora de l’àrea i primera tinenta d’alcalde, Natalia Enguix, per a conéixer més sobre un tema “molt polèmic, que s’ha blanquejat durant molt de temps des de molts sectors i que, és important denunciar perquè s’estan vulnerant els drets humans de les dones i dels nadons”. En aquest sentit, durant la ponència convertida més en un col·loqui entre l’advocada i el públic en el qual s’explicava què s’amaga darrere del concepte “ventre de lloguer” o “gestació subrogada” que és únicament “un contracte on l’objecte d’aquest és un ésser humà i el mitjà de producció és un altre ésser humà. El que s’està fent és transaccionar éssers humans, i això és esclavitud”.
La ciutadania en general plantejava els seus dubtes a Núria González sobre una pràctica il·legal a Espanya, però que sí que permet la inscripció de xiquets o xiquetes “comprats” en altres països. En aquest sentit, entre el públic es trobava Abel, qui reconeixia haver “aprés moltes qüestions” després d’escoltar l’advocada. Per part seua, Almudena posava en valor la iniciativa de la’Escola Feminista, que qualificava de “molt necessària i fonamental”. En aquest sentit, es mostrava en contra dels ventres de lloguer perquè “se’ns està venent com a llibertat, però realment amaga un negoci”.
Precisament, l’advocada detallava que “els ventres de lloguer són un contracte format per tres parts: Un objecte que és la dona gestant, qui té totes les obligacions com ara estar sana, haver tingut fills anteriorment per a garantir que no tindrà inclinació a eixe nadó que gesta, o no vacunar-se contra la Covid-19, entre altres requisits; la part que compra, que tenen com a única obligació pagar; i la tercera part que són les agències intermediàries, que cobren xifres de fins a 200.000€, o fins i tot més. González exposava rotundament que “ser pare i mare és un desig. No un dret” i denunciava que “les mateixes persones que entenen i defensen que no cal comprar un gos sinó adoptar, són les mateixes que defensen els ventres de lloguer. Estar en contra no és un tema de feminisme, és un tema de sororitat mundial”.
Una altra de les assistents, Inma, agraïa “que tots els anys es faça l’Escola Feminista. Era necessari” i, per la seua banda, María explicava que “ha sigut molt interessant conéixer la situació dels ventres de lloguer a nivell polític per a saber que està succeint tant a Espanya com en tots els països on és actualment legal”. Durant la ponència, González exposava que “si a Espanya es legalitzara seríem un país de paridores perquè vivim en un país amb una alta precarietat laboral i aquest fenomen s’aprofita de la pobresa i la desigualtat” i remarcava que a Espanya “tenim Sanitat Pública pel que les empreses s’estalviarien les despeses mèdiques que ara han d’incloure en els packs que ofereixen”. La ciutadania que no va poder assistir podrà visionar la ponència de Núria González en el canal de Youtube de l’Ajuntament d’Ontinyent.
La III Escola Feminista reprendrà la programació el pròxim 8 de juny a les 19:00h al Teatre Echegaray amb Paula Fraga, advocada especialista en Dret Penal i de Família, amb la ponència “Crítica Jurídica i feminista en les polítiques identitàries”. La ponent és integrant de la “Aliança contra l’esborrat de les dones”, organització que lluita contra les lleis en les quals el sexe és substituït per la identitat de gènere com a categoria jurídica.
